Cap a una detecció i atenció primerenca en  TEA

By 28 de juliol de 2016Llenguatge, TEA

Actualment, tant al carrer com en els centres especialitzats es parla cada cop més del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Sovint, pares acudeixen a metges de referència, hospitals i centres de psicologia preocupats preguntant si el seu fill o filla pot estar presentant dificultats compatibles amb aquest trastorn; però, Què és i Com es pot detectar? 

Concretament, el TEA és un conjunt de problemes vinculats al neurodesenvolupament, que comença abans dels 3 anys d’edat i persisteix durant tota la vida de la persona, comportant limitacions en l’autonomia personal.  Aquest trastorn està caracteritzat per deficiències persistents en diferents àrees tals com la comunicació social i patrons de comportament repetitius i restrictius. Les persones amb TEA presenten diversos perfils de funcionament que donen lloc a fenotips diferents, canviant en funció de l’edat, la capacitat intel·lectual, patologies associades, entorn, etc… D’aquesta manera, existeixen múltiples factors que determinen la forma en que es manifesten o manifestaran els símptomes en cada persona; és a dir, les característiques dels nens amb TEA són molt diferents.

Si ens centrem en la definició que ens facilita l’actual DSM-V (diccionari per els especialistes en salut mental), als criteris diagnòstics del Trastorn de l’Espectre Autista, es defineixen les següents característiques:

  1. Dèficits persistents en la comunicació i en la interacció social en diversos contextos, no atribuïbles a un retràs general del desenvolupament, manifestant simultàniament els tres dèficits següents:
    1. Dèficits en la reciprocitat social i emocional.
    2. Dèficits en les conductes de comunicació no verbal que s’utilitzen en la comunicació social.
    3. Dèficits en el desenvolupament i manteniment de relacions adequades al nivell de desenvolupament.
  2. Patrons de comportament, interessos o activitats restringides i repetitives que es manifesten almenys en dos dels següents punts:
    1. Parla, moviments o manipulació d’objectes estereotipada o repetitiva.
    2. Excessiva fixació amb les rutines, els patrons ritualitzats de conducta verbal i no verbal o excessiva resistència al canvi.
    3. Interessos altament restrictius i fixes d’intensitat desmesurada.
    4. Híper o hipo reactivitat als estímuls sensorials o inusual interès en aspectes sensorials de l’entorn.

D’aquesta manera ens trobem amb un conjunt de símptomes que ens defineixen àmpliament les dificultats presentades en el trastorn però que a la vegada  dificulten una identificació precoç, ja que moltes d’aquestes característiques no estan presents en els infants fins més tard del primer any, realitzant-se el diagnòstic cap als 3-6 anys d’edat i d’aquesta manera posposant-se l’ajuda aportada al nen i a la seva família.

Com podem detectar possibles dificultats compatibles amb TEA de forma primerenca?

A banda dels criteris estipulats per el DSM-V, ens trobem amb un conjunt de signes d’alarma que ens poden ajudar tant a pares, professors i professionals d’atenció sanitària per determinar si un infant pot estar presentant dificultats compatibles amb  TEA per tal de donar suport el més aviat possible:

  • 6-12 mesos: retràs en el seguiment de la cara i en el seguiment de la mirada quan una altre persona assenyala amb el dit, falta de resposta al nom, reducció del contacte ocular i del somriure social, disminució en la orientació social i menor sincronia en la interacció amb els pares.
  • 12-18 mesos: disminució del contacte ocular i atenció conjunta (atenció a un mateix objecte o activitat compartida), falta d’assenyalament per demanar i compartir, disminució del balboteig, falta de llenguatge, disminució de la resposta social recíproca, en la intenció de joc simbòlic (joc imaginatiu) i en la interacció social amb iguals.
  • 18-36 mesos: falta de resposta a la crida i indicacions dels demés, dificultats en atenció conjunta, absència o dificultat per mirar als ulls, disminució en l’interès pels demés, presència de jocs repetitius o rituals d’ordenació, resistència davant canvis de rutines alteracions de l’estat d’ànim en situacions inesperades, obsessió per certes coses, absència de llenguatge o poc funcional, ecolàlies (repetició de paraules), disminució en la comprensió, ús del cos de l’altre com a eina per aconseguir el que vol, existència de manierismes de mans i dits, disminució de l’inici i manteniment d’interaccions socials i absència de joc simbòlic.

En definitiva, existeix una alta variabilitat en l’aparició i expressió en TEA que poden incidir en el seu diagnòstic i abordatge. No obstant, és essencial poder tenir presents aquest signes d’alarma per d’aquesta manera poder oferir el més ràpid possible una atenció a l’infant i la família amb dificultats i així poder treballar amb aquestes per arribar a aconseguir els majors beneficis possibles tant amb el nen com amb el seu entorn.

 

Ismael Fernández Nieto

Psicòleg General Sanitari

Núm col. 23.739