LA DEGLUCIÓ ATÍPICA; Què és, com afecta i que cal fer.

By 9 d'abril de 2017Logopèdia, Poblenou

Cada vegada hi ha més consciència de l’existència d’unes dificultats relacionades amb una forma diferent o atípica de deglutir que pot ser la conseqüència o la causa d’alteracions anatòmiques que es poden donar tant en població infantil com adulta.

Sovint els dentistes acostumen a ser els primers a detectar aquesta alteració però creiem necessari donar a conèixer determinats aspectes bàsics sobre aquesta dificultat per afavorir una major sensibilitat a la població i conseqüentment, una major prevenció i atenció precoç d’aquesta.

La deglució atípica forma part d’un contínuum de dificultats anatòmiques i/o funcionals que afecten a les estructures orofacials i a les seves funcions. Consisteix en la posició i ús inadequat de la llengua en l’acte de la deglució exercint pressió anterior o lateral de la llengua contra les arcades dentàries (Zambrana i Dalva, 1998). Així doncs, una de les característiques més visibles per a detectar aquesta dificulta és observar si l’infant o l’adult en pressiona els incisius o es recolza contra a la seva cara posterior efectuant una frontalització de la llengua. Davant d’aquesta dificultat, els logopedes recomanem que s’iniciï un treball miofuncional amb la finalitat de millorar les característiques anatòmiques i/o fisiològiques de les estructures que intervenen en aquest procés, és a dir: llavis, dents, llengua, mandíbula, galtes i paladar.

D’altre banda, creiem important explicar que la deglució atípica és un trastorn que es pot presentar de forma aïllada o amb altres dificultats associades com ara la respiració bucal o dificultats en la producció de determinats sons de la parla, entre altres. A mode d’exemple, quan parlàvem de la frontalizació de la llengua, sovint aquesta dificultat va associada d’un sigmatisme, en altres paraules, d’una dificultat per a produir correctament el fonema fricatiu sord /s/.

Amb la finalitat de generar més consciència sobre aquesta dificultat, a continuació exposem les principals diferencies entre el correcte patró deglutori i la deglució atípica per tal de facilitar la seva detecció:

1. Interposició lingual: col·locació de la llengua en posició interdental o empenyent contra la cara interior dels incisius en situació de repòs i/o durant el procés de deglució.

2. Contracció dels llavis: contracció excessiva de l’orbicular dels llavis com a compensació

3. Fuita d’aliments: al no realitzar un correcte tancament de la llengua contra les arcades dentàries i/o labial és fàcil que es puguin escapar aliments.

4. Falta de contracció dels masseters: hi ha casos on la llengua en fixa en la posició baixa i per conseqüent, no actua la musculatura elevadora de la mandíbula.

5. Contracció del mentó: es produeix en l’intent de sellar la cavitat oral i impedir la fuita d’aliment o bé, es relaciona amb una contracció del llavi inferior que busca el contacte amb el superior.

6. Moviments de coll: aquests, s’associen a la mala masticació. Quan el bolus està mal format la persona pot presentar dificultats per introduir-lo a l’orofaringe i per tant, fa moviments compensatoris d’estirament del coll i/o extensió de la nuca per a compensar.

7. Sorolls a l’empassar: es produeixen quan hi ha un excés de força o contracció del dors lingual conta el paladar en el moment de la deglució.

8. Manteniment de residus d’aliments a la boca després d’acabar la deglució: aquest fenomen és causat per la hipotonia dels músculs de les galtes.

Recomanem que qualsevol persona que presenti aquesta dificultat rebi suport logopèdic perquè aquesta pot interferir en el desenvolupament normal de la dentició, la parla i la salut així com afectar a l’estètica i al desenvolupament psicosocial (Hale, Kellum i Gross, 1991). A més, el professional encarregat d’aquesta intervenció és important que es mantingui coordinat amb altres servis externs com ara l’odontològic i/o estomatòleg i mantenir un feedback constant amb les persones de l’entorn pròxim perquè ajudin a generar consciència de les dificultats i afavorir la consolidació d’un correcte patró deglutori.

Bibliografia:

 Cervera, J. F., i Ygual, A. (2002). Guía para la evaluación de la deglución

atípica. Cuadernos de Audición y Lenguaje, 3, 57-65.

 Hale, S. Kellum, G. y Gross, A. (1991). Cranial facial structures: subtle

differences. ASHA.

 Zambrana Toledo Gozález, Nidia i Dalva Lopes (1998). Logopedia y ortopedia

maxilar en la rehabilitación orofacial. Masson.

Imatge: <a href=’http://www.freepik.es/foto-gratis/mujer-joven-broma-fresca-de-cerca_1012294.htm’>Designed by Freepik</a>

Carla Cebrián Marin

Logopeda

Nº Col. 3.987