Hàbits d’higiene vocal per a famílies amb infants disfònics

By 8 de juny de 2016General

Cada vegada és més freqüent escoltar com els mestres parlen sobre la quantitat de nens que comencen el curs amb una veu òptima i descansada que canvia  a mesura que avança l’any. La veu és un instrument fràgil que els infants fan servir durant moltes hores; excursions, colònies activitats grupals, hores de pati…un conjunt de situacions que porten a  que es faci un cert abús i sobreesforç de la veu, que en conseqüència acaba provocant que molt infants pateixin  algun que altre episodi de disfonia.

Coneixem el concepte de disfonia com aquella alteració que afecta a les qualitats acústiques de la veu, és a dir;  a la seva freqüència, intensitat i timbre. Aquestes qualitats que es veuen modificades significativament respecte els valors estandarditzats i ens fan saber que la nostre veu està patint. Les estadístiques marquen que entre el 10 i el 40 % dels infants presenten algun tipus d’alteració vocal,  sent de major incidència en nens (60%) que en nenes (40%).

Sabem que la forma de parlar s’aprèn a l’entorn familiar, és a dir, els primers models vocals del nen són els pares i els germans. Així doncs, és la família la que poc a poc  construeix la veu de l’infant, per tant, la vostra implicació dins del tractament logopèdic serà fonamental.

Com a professionals, la nostra tasca és orientar-vos i ajudar-vos en aquest procés tot facilitant-vos diferents eines que ajudin en la recuperació vocal dels vostres fills.

Tot i que en moltes ocasions aquets períodes de disfonia tenen una curta duració (moltes vegades fruït de processos gripals o situacions puntuals) ens estan donant molta informació de com els infants fan ús de la seva veu.

Així doncs, quan la disfonia s’instaura, existeixen una sèrie d’hàbits d’higiene vocal que juntament amb el tractament logopèdic adient, ens ajudaran a prevenir, millorar  i mantenir la qualitat de la veu dels més petits.

Algunes d’aquestes recomanacions són:

  • Mantenir les cordes vocals sempre hidratades; portar sempre una ampolla d’aigua per proporcionar-li a l’infant en els moments o períodes en els que la disfonia o afonia sigui major. Beure el màxim possible.
  • La veu també necessita descansar per tant és vital que el nen dormi de manera estable, mínim 8 hores. Intentar que no dormin en ambients amb pols o pol·lució, poc ventilats, amb temperatures fredes, o massa calentes, ja que la gola s’assecarà amb més facilitat.
  • Evitar en tot moment els canvis de temperatura. Vigilar amb els aires condicionats a l’estiu i amb les calefaccions a l’hivern. Sempre portar alguna peça de roba que pugui protegir la zona del coll d’aquests canvis de temperatura, ja sigui hivern o estiu.
  • S’han d’evitar els aliments o begudes que estiguin molt calents, o molt freds. Les begudes les podem barrejar (ex: meitat del got aigua freda, meitat del temps). Vigilar la ingesta d’aliments picants (a la nit els evitarem) ja que poden causar reflux gastroesofàgic.
  • Mantenir una bona higiene nasal. L’infant a d’aprendre a mocar-se i a rentar-se les fosses nasals amb sèrum fisiològic. La respiració nasal ha de funcionar en repòs.
  • Si som fumadors, evitar fumar davant dels infants o en espais comuns, intentar buscar un lloc per poder fumar i respectar la resta d’espais lliures de fum, així evitarem la irritació de les cordes vocals.
  • És important no crear ambients confortables sense molt soroll, així els nostres fills no es veuran obligats a forçar la veu per comunicar-se.
  • Si l’infant té situacions en les que crida molt, evitarem donar-li l’atenció que vol, d’aquesta manera arribaran a comprendre que no cal aixecar el to de veu per ser escoltats.
  • Quan parleu amb l’infant és important vocalitzar (obrint força la boca) i recordar que s’ha de parlar poc a poc i fent pauses.
  • La postura i la respiració són dos factors que influeixen molt en la qualitat de la veu, per aquest motiu hem d’intentar que els nostres fills tinguin una postura adequada, mantenint una bona posició del cap per afavorir així una correcta respiració.
  • Evitar la tos o carraspejar, el que haurem de fer és beure un glop d’aigua, això ens calmarà i evitarà la irritació que produeix la tos.
  • Quan l’afonia sigui major, explicar-li a l’infant que pot substituir els crits per altres coses que demanin l’atenció de l’adult com el contacte físic (tocar un braç, una carícia, una palmada..) d’aquesta manera evitarem que el nen es quedi encara més afònic.
  • Si l’infant està afònic, li farem entendre que ha de parlar poc fins que la veu “es curi”.
  • Evitarem parlar fluixet i amb una intensitat molt baixa, ja que això lesiona més les cordes vocals. Mantindrem un to normal.
  • Fer-li entendre a l’infant, que no ha de parlar quan altres persones o fan, d’aquesta manera no haurà d’aixecar el to de la veu. S’han de respectar els torns.
  • Portar un control sobre les imitacions de l’infant, si li agrada imitar la veu d’altres personatges, animals, sorolls de joguines…vetllar per que el seu gest vocal no sigui inadequat i forçat.
  • No parlar-li a l’infant des de lluny, així evitarem que cridi.

Recordem que serà fonamental conscienciar als nostres fills de la importància d’instaurar conductes adequades i sanes per la seva veu, així com ajudar-los a realitzar i a incorporar aquets nous hàbits  favorables per la seva veu.

Part de la informació extreta de: Guía de Intervención Logopédica en la disfonía infantil. Josep M. Vila  Ed. Sintesis

Raquel Valle

Logopeda col. núm 3996