La medicació: No és l’única via.

By 6 de juliol de 2015General

El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, conegut com TDAH, és una síndrome cada vegada més diagnosticada. Sense entrar en la polèmica dels criteris diagnòstics del TDAH, crec que és cert que hi ha nens que presenten la simptomatologia d’aquesta malaltia: nens molt moguts, molt inquiets, amb dificultats d’atenció i concentració, que s’avorreixen fàcilment i necessiten sempre nous estímuls .

Sovint s’associa aquest tipus de dificultats amb la necessitat d’una medicació. Com a psiquiatre intento que la medicació sigui, en la mesura possible, un tractament temporal i posterior a la posada en marxa d’altres mesures; llavors ¿quines altres alternatives hi ha?N’hi ha de diverses, des de modificar l’entorn que pot ser sobrestimulant fins a jocs per millorar la concentració, per exemple.

Aqui us vull parlar de la importància de l’alimentació i de la dieta.

El nostre organisme lluita cada dia i cada moment per mantenir un equilibri, una homeòstasi, intentant mantenir per exemple sempre la mateixa temperatura interna, la mateixa quantitat de líquids i també el mateix nivell de glucosa a la sang, ja que, entre altres coses, el cervell necessita prioritàriament sucre per funcionar. Hi ha una cadena hormonal complexa, però un dels actors principals és la insulina que permet que, quan hi ha alts nivells de glucosa (hiperglucèmia), la glucosa en excés entri en les cèl·lules i que es mantingui en conseqüència el nivell adequat de sucre en la sang .

Els nens moltes vegades mengen aliments (per exemple els cereals amb xocolata a l’ esmorzar, suc amb galetes a berenar, entrepà per menjar, etc) que provoquen pujades ràpides de la glucèmia, que el cos contrasta produint importants baixades de glucèmia. Aquesta, al seu torn, indueix la ingesta d’aliments que provoquen una pujada de sucre. Els nens entren en una muntanya russa de la glucosa. Això pot provocar moments en els quals el nen se sent inquiet, nerviós, que interromp, que necessita moure’s, moments que s’alternen amb d’ altres d’avorriment i somnolència (pensem en com ens sentim després d’un llarg dinar de Nadal o d’un casament. ..)

No és el sucre l’únic responsable: una gran responsabilitat la tenen també els aliments refinats, difícils de digerir, amb un baix nivell de nutrients i amb additius que moltes vegades es desconeixen i que erròniament no es consideren com a rellevants. Els àcids grassos omega-3 són molt importants per a les funcions del cervell, com també ho són altres nutrients imprescindibles que cal vigilar, com el ferro, el iode i la vitamina B12, que interactuen en el desenvolupament cognitiu: s’ha vist, per exemple, que quan les persones tenen una anèmia ferropènica o nivells de iode o de vitamina B12 molt baixos, acaben estant afectades les seves funcions neuronals, de concentració o d’assimilació. Les ametlles i les nous són aliments hipercomplets. Ambdues contenen precursors d’omega-3, vitamina E i magnesi, que permeten mantenir el nivell de concentració durant un temps sense que després hi hagi una baixada ràpida, com podria succeir després de prendre un piscolabis amb sucre. A més, aporten gran quantitat de proteïnes, que, entre altres coses, estimulen les anomenades neurones orexines, que s’encarreguen de mantenir-nos desperts i atents.

Hi ha moltes maneres senzilles de millorar la nostra alimentació i al mateix temps tenir cura de la salut del nostre cervell. Una frase que s’usa en biologia i neurologia resa: ‘Massa d’una cosa bona és dolent’. Hi ha molts aliments positius, però si un exagera es transformen en negatius. Per això, la millor recomanació és el balanç. Hi ha moltes maneres divertides i saboroses d’introduir en la dieta del nen (i en la nostra) aquests aliments: no hem d’oblidar que preparar, experimentar, cuinar menjars saludables és una altra manera de estimar-los i ocupar-nos d’ells. I per què no, una altra activitat per fer amb ells!

Llavors, amb una dieta equilibrada es pot evitar la medicació o tractar el TDAH? El problema cal abordar-lo des de diversos punts de vista i diferents estratègies, però és cert que amb una alimentació sana pot millorar la simptomatologia de l’infant, amb conseqüències positives en el seu entorn familiar, escolar i extraescolar.

Susanna d’Ambrosio

Metge Psiquiatre