Recomanacions per estimular el llenguatge

Recomanacions per estimular el llenguatge

Sovint demaneu recomanacions a nivell d’aula i a nivell de casa, per als més petits. Tot i que de forma natural, segur que ja ho feu bé, us deixem unes petites indicacions que us poden servir per anar guiant aquest llenguatge i estirar-lo una mica, des de casa.

La primera pauta, i la més important, sempre és escoltar-lo atentament. Els nens viuen uns ritmes igual de desenfrenats que nosaltres. Els cal i necessiten, calma i temps. Nosaltres ràpid i corrents tampoc tenim ganes d’explicar com ha anat el dia, oi? Doncs ells tampoc. Per tant, evitem donar-li pressa i procurem no respondre en lloc seu.

Els nens de vegades s’equivoquen a nivell articulatori (diuen alguna /S/ malament, alguna /R/ que no vibra…) però quan parla apassionadament sobre alguna cosa, no val la pena que el tallem constantment per corregir-lo; Poc a poc, tot evolucionarà. D’igual manera, cal evitar dir-li: “Para i torna a començar”. Podem provar en re-conduïr les converses si no els seguir el fil. Per exemple: (Així, dius que en Jan et va fer una empenta? O com va passar?…).

Jugar a jocs lúdics a casa, al súper, al mercat… que ens ajudin a que li trobi gust a parlar i expressar-se. Així potenciem situació social de conversa i ampliem el seu vocabulari. Si anem amb temps als llocs, ens permet jugar al veig- veig o simplement endevinar com es diuen les coses. Podem també trobar jocs en coses quotidianes en altres formats: (Jugar a trobar coses, amagar coses i que les trobin, pensar coses i demanar-li per què creuen que serveixen, com creuen que es diuen, quins sons hi ha dins la paraula…) Hi ha infinitat de possibilitats!

Endevinalles que potenciïn el raonament: “Com es diu allò que fem servir per tallar la carn quan sopem?”/ “Què portem a l’esquena per dur les coses cada dia a l’escola…” Així, estimulem el seu accés al lèxic i ampliem vocabulari. Podem a més, demanar-li que ens digui quins sons creu que hi han dins d’aquelles paraules; d’aquesta manera estarem treballant una miqueta la consciència fonològica.

Aquesta norma és sagrada: Cal que quan li fem preguntes eliminatòries, siguin sempre amb obligatorietat de resposta verbal. Evitem preguntes de SI/NO. Penseu que si els hi facilitem les coses, ells no necessitaran esforçar-se. Plantegem coses de resposta àmplia i/o que l’obliguin a contestar un tros més llarg. “Vols macarrons o amanida?” (En comptes de: “Vols amanida?”).

Els nens sempre aprenen dels patrons que tenen propers. Tant per tant, cal parlar amb ells amb un model correcte a nivell expressiu. Cuidem el nostre ritme, la nostra entonació, la manera d’articular… siguem clars i realitzem oracions comprensibles i senzilles.

D’igual manera, ells aprenen del que veuen i del que els transmetem. Per tant, procurem mirar-los a la cara quan els parlem, posar-nos quan puguem a la seva alçada, donar-los la importància que mereixen, vaja.

Els contes poden ser una bona eina per dedicar-hi petites estones. Contes curts, ràpids i senzills d’entendre ens poden donar molt de fil a l’hora de preguntar-los coses, preguntar què haguessin fet ells en aquella situació, com, qui els hagués agradat ser i per què… Si els ho fem apassionant, ells s’hi involucraran.

ESCOLTAR-LOS. Anem tots sempre de bòlid, però val la pena que dediquem temps i escolta activa. Que els deixem ser. Que no els sobreprotegim. No els estem fent cap favor, si així ho fem.

ENDAVANT!