I tu? En què “brilles”?

By 8 de desembre de 2016Camins, General

Una noia que supera el rècord en natació. Un jove pintor que aporta una nova visió sobre l’art. Un grup de científics i científiques que descobreixen una cura. Un músic que rep el premi Nobel de literatura per les seves lletres. Un grup d’amics que comprèn, accepta i perdona els errors d’algú. Tu mateix quan aprens les teves virtuts i allò en que pots millorar.

Podríem dir que hi ha tantes capacitats i habilitats com persones en aquest món. Cada un de nosaltres és capaç de d’aconseguir moltes coses, si s’ho proposa. I això va molt lligat amb les tant conegudes vuit intel·ligències múltiples de Howard Gardner: intel·ligència musical, lingüística, lògica-matemàtica, visual-espacial, interpersonal, intrapersonal, naturalista, corporal-cinestèsica, etc. Tots tenim aquestes intel·ligències i destaquem més en unes o altres segons les nostres característiques personals i també els nostres propis interessos, que faran que les desenvolupem més o menys.

Si bé és cert, hi ha qui ho té una mica més fàcil: les persones amb talent.

TALENT m Especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses (art, mecànica, etc.). És un home de talent. (Diccionari de la Llengua Catalana).

Així doncs, entenem per persona talentosa aquella que mostra un coneixement o una aptitud especial molt elevada en un àmbit o estil de processament. Com hem vist a l’inici, podem destacar molt en un sol àmbit (talent simple) o destacar en diversos alhora (talents complexos). Són aquests últims els que podrien arribar a confondre’s amb la superdotació, però hem de vigilar: les persones amb altes capacitats o superdotació serien aquelles que destaquen en pràcticament tots els àmbits de coneixement.

A mesura que ens fem grans aprenem quins són els nostres punts forts i en què no som tant bons. Però quan ets petit (i tots ho hem estat), t’enfades perquè no pots córrer més al pati, renegues quan no et surt la melodia amb un instrument musical, t’aixeques de la cadira perquè no entens aquella operació matemàtica o plores perquè no saps què li passa al teu millor amic que s’ha enfadat amb tu.

Considero que cal ensenyar als nostres infants a que aprenguin a conèixer com són, què els agrada i què no, en què destaquen i en que poden millorar. Que descobreixin el seu talent predominant, què els fa únics i, sobretot, feliços. I que puguin entendre que, tenir talent en un àmbit, no significa que només puguin dedicar-se a ell. Que estem formats de moltes petites coses i aquestes canvien.

Fer-se gran implica moltes coses: prendre decisions, madurar, responsabilitzar-se i decidir què volem ser i a què volem dedicar la nostra vida. N’hi ha que neixen o desenvolupen una vocació, una passió per algun àmbit i s’hi entreguen, mentre que d’altres ho descobreixen pel camí. I totes les opcions són igual de vàlides. Pot ser que no ho descobreixin amb setze anys i ho facin una mica més tard. No passa res. Tots hem dubtat i equivocar-se és de savis. Però hem de fomentar la reflexió, crear espais on puguin entendre perquè si són bons en alguna cosa, no ho són tant com aquell esportista famós o aquella científica excepcional.

Tots tenim talent dins nostre, però l’hem de conèixer i aprendre a treballar-hi.

 Clàudia Pérez Soronellas

 Imatge: <a href=’http://www.freepik.es/foto-gratis/ninos-jugando-sobre-el-cesped_854912.htm’>Designed by Freepik</a>